<! - Global site tag (gtag.js) - Google Analytics ->
<script async src = "https://www.googletagmanager.com/gtag/js?id=G-DGVK338G88"> </ script>
<script>
window.dataLayer = window.dataLayer || [];
function gtag () {dataLayer.push (arguments);}
gtag ( 'js', new Date ());
gtag ( 'config', 'G-DGVK338G88');
</ script>
<meta name = "google-site-verification" content = "5uem_FsDnjbwGJcbFtScWs5HrkX_hOzt4uCM0MyR86U" />
BLOC DE BIOLOGIA DE 2n DE BATXILLERAT
ÀCID DEXOSIRRIBUNO ... QUÈ ?!
Àcid dexosirribonu ... ¿què ?! No et preocupis si no saps el què és, perquè després de llegir l'entrada seràs capaç fins d'explicar els teus amics.
Els àcids nucleics són macromolècules orgàniques d'elevat pes molecular que estan formades per C, H, O, N i P.
Trobem dos tipus:
ADN: àcid desoxiribonucleic.
ARN: Àcid ribonucleic. Depenent de la seva localització i de la funció que duen a terme durant la síntesi de les proteïnes, pot ser: ARN missatger, ARN transferidor, ARN ribosòmic, ARN nucleolar, ARN petit nucleolar o ARN interferent.
Els àcids nucleics estan formats per bases nitrogenades, una pentosa i un àcid fosfòric.
Nucleòsid.
És la unió d'una pentosa (ribosa o desoxirribosa) i una base nitrogenada, que pot ser pirimidínica si és la guanina o la citosina, o púrica si es tracta de l'adenina, timina (ADN) o uracil (ARN), mitjançant un enllaç N-glicosídic entre el entre el C1 'de la pentosa i un nitrogen de la base que serà el N1, si és pirimidínica o el N9 si és púrica.
Nucleòtid.
Es forma per la unió d'una molècula d'àcid fosfòric amb la pentosa d'un nucleòsid mitjançant un enllaç de tipus èster, que es produeix a l'esterificarse 1 -OH de l'àcid fosfòric amb un -OH lliure de la pentosa, normalment el de l'C5 ', i en la seva formació s'allibera aigua.
A més, es poden dividir en dos grups segons si formen part o no dels àcids nucleics:
Els nucleòtids nucleics s'uneixen entre si i formen els àcids nucleics.
Els nucleòtids no nucleics no formen part dels àcids nucleics, però constitueixen compostos de gran interès.
Polinucleòtids.
Els àcids nucleics són polinucleòtids, és a dir, que estan formats per molts nucleòtids que s'uneixen entre si formant llargues cadenes. Aquesta unió es produeix mitjançant un enllaç èster que es forma, entre un -OH d'l'àcid fosfòric d'un nucleòtid que està unida a l'C5 'de la pentosa i el -OH de l'C3' de la pentosa del següent nucleòtid, per tant, cada molècula d'àcid fosfòric forma 2 enllaços èster. A aquest enllaç se li denomina enllaç fosfodiéster 5'-3 '.
D'altra banda, els àcids nucleics es divideixen en 2 grups segons els nucleòtids que els constitueixen:
Àcid desoxiribonucleic o ADN: format per desoxirribonucleòtids.
Àcid ribonucleic o ARN: format per ribonucleòtids.
ADN (àcid desoxiribonucleic)
L'ADN són macromolècules formades per desoxirribonucleòtids-5'-monofosfatos de: adenina, guanina, citosina i timina que s'uneixen entre si mitjançant enllaços fosfodiéster 5'-3 '. En la majoria dels casos és bicatenari, és a dir, que està formada per dues cadenes de nucleòtids, encara que en alguns virus és monocatenari. A més, es diferencien diferents nivells de complexitat estructural que són:
L'estructura primària, és la seqüència de nucleòtids d'una cadena o bri.
L'estructura secundària: és la més important i coneguda, per això la desenvoluparé a continuació.
L'estructura terciària, és la fibra de 20 Å retorçada sobre si mateixa formant una superhélice. Aquest superenrotllament es produeix perquè una de les dues cadenes dóna més voltes a la dreta que l'altra i, per tant, la tensió augmenta.
Nivells d'empaquetament:
Primer nivell d'empaquetament o fibra de cromatina de 100 Å o "collaret de perles".
Segon nivell d'empaquetament o fibra de cromatina de 300 Å o "solenoide".
Tercer nivell d'empaquetament o "dominis en forma de bucle".
Nivells superiors d'empaquetament.
Font: imatge pròpia.
Font: Pixabay.
Estructura secundària de l'ADN.
L'estructura secundària és la disposició espacial de les dues cadenes de polidesoxirribonucleótidos que constitueixen la molècula d'ADN.
Basant-se en els descobriments realitzats amb anterioritat per altres científics, Watson i Crick van proposar el model de doble hèlix per l'ADN. Segons el qual:
La molècula d'ADN està formada per dues cadenes de polidesoxirribonucleótidos antiparal·leles, és a dir, que estan orientades en sentit oposat, una té sentit 5'-3 'i l'altra 3'-5'.
Les dues cadenes són complementàries respecte a les seves bases nitrogenades que es disposen una enfront de l'altra, mitjançant ponts d'hidrogen. L'enfrontament es dóna entre les bases complementàries i entre una púrica i una altra pirimidínica A = T i G≡C o viceversa. Per tant, es diu que les cadenes són complementàries.
El enrotllament de la doble hèlix és dextrogir (dreta) i plectonémico, és a dir, està enrotllada una sobre l'altra i per separar-la cal fer-les girar una respecte a l'altra.
ARN (àcid ribonucleic)
L'ARN està format per una sola cadena de nucleòtids, l'estructura primària és similar a la de l'ADN, excepte per la substitució de la desoxiribosa per ribosa i de la timina per uracil. D'altra banda, hi ha zones en les que l'ARN és bicatenari que es denominen forquetes o '' llaços de ferradura ''. A més, les cadenes d'ARN són més curtes que les d'ADN, tenen un pes molecular més petit i poden localitzar-se tant en el nucli com en el citoplasma. Es diferencien diversos tipus d'ARN: ARNr, ARNt, ARNm i ARNn.
Àcid ribonucleic missatger (ARNm)
L'ARNm està format per una sola cadena de ribonucleòtids, que pot arribar a tenir fins 5000. Representa el 5% de l'total d'ARN, és monocatenari i generalment lineal. La seva funció és copiar la informació genètica de l'ADN (transcripció). Un cop copiada, surt de l'nucli a través dels porus de la membrana nuclear i porta aquesta informació fins als ribosomes de l'citoplasma perquè es sintetitzen les proteïnes.
Font: significados.com
Àcid ribonucleic transfernte (ARNt)
L'ARNt està format per una sola cadena de ribonucleòtids que està doblegada. En algunes zones les bases complementàries (AU, CG) estan enfrontades i s'uneixen per ponts d'hidrogen presentant estructura secundària de doble hèlix. En aquestes molècules es diferencien quatre zones en què les bases estan enfrontades i que s'anomenen braços. I altres tres zones anomenades bucles o nanses amb estructura monocatenaria que se situen en els extrems dels braços i en els quals no hi ha enfrontament entre les bases. A més, presenta forma de fulla de trèvol.
Finalment, la funció que exerceixen és la de captar aminoàcids al citoplasma i transportar-los als ribosomes, col·locant-los segons indica la seqüència de l'ARNm per a sintetitzar les proteïnes.
Font: wikimedia.commons .
ARN ribosòmic (ARNr)
L'ARN ribosòmic és el més abundant de tots i representa el 80% de l'total. Està format per molècules de diferents mides constituïdes per una sola cadena de ribonucleòtids i en algunes zones presenten estructura secundària en doble hèlix. A més, aquests s'associen amb una gran quantitat de proteïnes diferents i formen els ribosomes. D'altra banda, la massa dels ribosomes i de l'ARNr se sol expressar en unitats Svedberg (S). Les cèl·lules procariotes tenen ribosomes 70S i les eucariotes de 80S.
Àcid ribonucleic nucleolar (ARNn)
L'ARN nucleolar és el component principal de l'nuclèol que s'origina a partir de diferents segments d'ADN. En primer lloc, es forma en el nuclèol un ARN de 45 S que s'associa a proteïnes de l'citoplasma i forma una ribonucleoproteína. Aquest es divideix en tres ARN i s'associa a un altre ARN 5S amb proteïnes i que s'ha sintetitzat en el nucleoplasma a partir d'un altre fragment d'ADN. A partir d'ells es formen dues subunitats ribosòmiques, una de 40 S i una altra de 60 S que travessen la membrana nuclear i passen a l'citoplasma, on a l'arribar un ARNm, s'associen donant lloc a un ribosoma.
Font: slideplayer Santillana
FUNCIONS DELS ÀCIDS NUCLEICS.
Com hem vist anteriorment, l'ADN és la molècula que porta la informació genètica que determina les característiques de l'individu. A més, l'ADN porta la informació que permet la síntesi de totes les proteïnes de l'organisme. Aquest procés de síntesi de proteïnes es realitza en dues etapes i en ell intervé també els ARN:
Transcripció: en aquesta etapa es copia la informació d'un fragment d'ADN, corresponent a un gen, a l'ARNm.
Traducció: la seqüència de nucleòtids de l'ARNm es tradueix en els ribosomes amb l'ajuda dels ARNt en una determinada seqüència d'aminoàcids, és a dir, en una determinada proteïna.
No obstant això, els àcids nucleics també duen a terme la funció de duplicació o replicació que permet la transmissió d'aquesta informació d'una generació a una altra.
Per fi has arribat a la fi d'aquesta entrada, espero que hagis après molt i de regal pots veure l'esquema de tots els continguts del tema dels àcids nucleics per assentar la informació. A més, he inclòs un full amb apunts i un resum de les principals idees extretes d'un vídeo seguint el Mètode Cornell. Us el recomano moltíssim perquè t'aporta una vista global de la matèria i t'ajuda a adquirir els continguts més fàcilment.
Ens veiem a la pròxima entrada! :-)
Informació obtinguda de l'temari i apunts de classe.
Les imatges són pròpies o de banc de fotografies i gifs de Wix.
Font: imatge pròpia.