<! - Global site tag (gtag.js) - Google Analytics ->
<script async src = "https://www.googletagmanager.com/gtag/js?id=G-DGVK338G88"> </ script>
<script>
window.dataLayer = window.dataLayer || [];
function gtag () {dataLayer.push (arguments);}
gtag ( 'js', new Date ());
gtag ( 'config', 'G-DGVK338G88');
</ script>
<meta name = "google-site-verification" content = "5uem_FsDnjbwGJcbFtScWs5HrkX_hOzt4uCM0MyR86U" />
![](https://static.wixstatic.com/media/652c24_ca76962f8ce643efb2272d989f81aaa4f000.jpg/v1/fill/w_905,h_509,al_c,q_85,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/652c24_ca76962f8ce643efb2272d989f81aaa4f000.jpg)
BLOC DE BIOLOGIA DE 2n DE BATXILLERAT
![](https://static.wixstatic.com/media/652c24_dca72d5796e54b84bda1758856483a8c~mv2.png/v1/fill/w_86,h_63,al_c,q_85,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/652c24_dca72d5796e54b84bda1758856483a8c~mv2.png)
TOT EL QUE NO SAPS SOBRE LES biomolècules inorgàniques
Benvinguts de nou al meu blog, a l'entrada d'avui us presento l'apassionant món de les biomolècules inorgàniques. Per a això, he fet una infografia on relaciono les propietats de l'aigua amb les seves funcions i un esquema de les biomolècules inorgàniques.
Abans d'entrar en matèria, vaig a fer una breu introducció de les idees més bàsiques a tenir en compte. L'aigua és la biomolècula més abundant de l'ésser viu i representa entre el 60 i 90% del seu pes. Cobreix la major part de la superfície de la terra i és imprescindible per a l'existència de vida al planeta.
La seva molècula és un àtom d'oxigen que s'uneix covalentment a dos àtoms d'hidrogen. L'aigua té una zona feblement negativa i dues zones feblement positives, pel que és dipolar, i en conseqüència, entre les seves molècules es formen enllaços febles anomenats ponts d'hidrogen. En a l'infografia de la dreta, podeu veure les propietats i funcions relacionades.
D'altra banda, les sals minerals són biomolècules inorgàniques que poden trobar-se en estat sòlid, dissoltes o associades a molècules orgàniques.
En estat sòlid o precipitades es troben formant part d'estructures esquelètiques. Quan es troben dissoltes, depenent de la mida de la partícula de l'solut, poden estar en dissolució o formant una dispersió col·loïdal. En una dissolució, les seves partícules de 5 nm estan en una barreja homogènia, i les seves propietats són estabilitat de l'pH mitjançant sistemes tampó, osmosi que està explicat en el següent post, i difusió. No obstant això, en una dispersió colidal seves partícules d'entre 5 nm i 200 nm estan en una barreja on no hi ha sedimentació de partícules, però que sí reflecteixen la llum que incideix sobre elles com la pols en suspensió. (Efecte Tyndall) Finalment, si es troben associades a molècules orgàniques formen compostos com les fosfoproteïnes i els fosfolípids.
Com he dit anteriorment, les sals minerals dissoltes mantenen el pH de l'medi intern gràcies a les dissolucions amortidores o tampó compostes per un àcid feble i la seva base conjugada. Els sistemes amortidors més comuns són el sistema tampó fosfat i el bicarbonat. Si augmenta la concentració de protons en el medi per qualsevol procés químic, l'equilibri es desplaça cap a la dreta i allibera protons a l'mig. Si per contra disminueix la concentració de protons de l'mig, l'equilibri es desplaça cap a l'esquerra. En el cas de l'tampó bicarbonat, si hi ha pocs protons es dissocia H2CO3 per obtenir més i, si hi ha molts protons, s'uneixen a l'ió carbònic i es fa més bàsic.
Un cop vistes les característiques principals us recomano fer una ullada a la infografia i a l'esquema de les biomolècules. Encara que, aquest tema no té molta complicació i és bastant clar i directe.
Ens veiem a la propera entrada. ;)
![Esquema biomoléculas](https://static.wixstatic.com/media/652c24_a4dd2aeb161949b3ae9e6df4d39ad505~mv2.jpg/v1/fill/w_923,h_593,al_c,q_85,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/20200926_201606.jpg)
LA MÀGIA DE LA OSMOSI
L'osmosi és una difusió passiva, caracteritzada pel pas de l'aigua, dissolvent, a través de la membrana semipermeable, des de la solució més diluïda a la més concentrada.
Si el medi és hipertònic, és a dir, que la concentració de sals és més gran a l'exterior de la cèl·lula que a l'interior, l'aigua passa a través de la membrana semipermeable des de l'interior de la cèl·lula a l'exterior per igualar les dues concentracions. A aquest fenomen se li denomina turgència si es dóna en la cèl·lula vegetal, citólisis a la animal i hemòlisi en els glòbuls vermells. Si per contra el mitjà és hipotònic, passarà el contrari. L'aigua de l'exterior entrarà a l'interior de la cèl·lula, i això es coneix el com plasmòlisi a la vegetal o crenación en la animal. Finalment, quan les dues concentracions de sal són iguals es diu que el mitjà és isotònic.
![1601479177598_edited.jpg](https://static.wixstatic.com/media/652c24_77193c251d294e59936e48b3b76e4215~mv2.jpg/v1/crop/x_0,y_14,w_1592,h_1490/fill/w_374,h_350,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/1601479177598_edited.jpg)
Benvinguts a una altra entrada més. El tema d'avui són les sals minerals. Les sals minerals són molècules inorgàniques que poden trobar-se en estat sòlid, dissoltes o associades a molècules orgàniques. En el següent esquema, mostro els aspectes més importants d'aquesta biomolècula. No obstant això, m'agradaria desenvolupar més en profunditat que fa a l'osmosi.
L'osmosi es dóna tant en la cèl·lula animal com en la vegetal. L'única diferència és que quan la cèl·lula vegetal perd aigua perquè es troba en un medi hipertònic, encara que es contregui i estruje pot arribar a recuperar-se. Això és possible gràcies a la paret cel·lular, que és elàstica i permet que es mantingui la forma. No obstant això, en el cas de la cèl·lula animal i els glòbuls vermells, moren per deshidratació. En cas contrari, en solucions hipotòniques, aquestes últimes es trenquen, mentre que la cèl·lula vegetal es A continuació, us adjunto un dibuix que representa el procés de l'osmosi.
Fins a la pròxima entrada. ;)
Font: imatges pròpies.
Informació obtinguda de l'temari i de classe.