Els glúcids són biomolècules orgàniques compostes principalment per carboni, hidrogen i oxigen, encara que de vegades també poden presentar nitrogen, sofre i fòsfor en la seva composició. Els més simples són les ósses o monosacàrids, que estan formats de tres a set àtoms de carboni. Una curiositat és que per detectar un glúcid amb poder reductor, es pot realitzar un assaig al laboratori. Per a això, s'empra el reactiu de Fehling, que és una dissolució de sulfat cúpric en aigua i és de color blau. Primer, se li afegeix el reactiu a les solucions de sucres i, a l'oxidar-se, els grups aldehid i cetona passaran a formar grups àcid, cedint així electrons que seran captats pels ions cúprics. Després, quan aquests ions cúprics captin els electrons despresos anteriorment, passaran a formar òxid cuprós, que és el responsable de la color vermell de l'precipitat. Per tant, podem deduir que aquest canvi de blau a vermell determinarà si hi ha presència de glúcids o no.

D'altra banda, per representar les estructures cícliques dels monosacàrids en un pla amb els seus radicals a la part superior i inferior, s'empra la Projecció de Haworth. A la següent foto s'aprecia com es cicla la D-Glucosa i passa a dir-α-D-glucopiranosa. És α perquè el -OH de l'carboni anomèric, que és el carboni 1, queda per sota de el pla, i acaba a 'piranosa' perquè els àtoms de carboni i el d'oxigen formen una estructura hexagonal. Per contra, si el -OH d'el carboni anomèric quedés per sobre de l'plànol s'anomenaria β, i si es formés una estructura pentagonal, com és el cas de la fructosa, s'anomenaria furanosa. Finalment, destacar que la formació de l'cicle es realitza mitjançant un enllaç hemiacetálico, que és un enllaç covalent entre el grup aldehid i un alcohol i que es dóna, per exemple, en la glucosa reciclada, o un enllaç hemicetálico entre el grup cetona i 01:00 alcohol com el que té lloc a la ciclació de la fructosa.