<! - Global site tag (gtag.js) - Google Analytics ->
<script async src = "https://www.googletagmanager.com/gtag/js?id=G-DGVK338G88"> </ script>
<script>
window.dataLayer = window.dataLayer || [];
function gtag () {dataLayer.push (arguments);}
gtag ( 'js', new Date ());
gtag ( 'config', 'G-DGVK338G88');
</ script>
<meta name = "google-site-verification" content = "5uem_FsDnjbwGJcbFtScWs5HrkX_hOzt4uCM0MyR86U" />
![](https://static.wixstatic.com/media/652c24_ca76962f8ce643efb2272d989f81aaa4f000.jpg/v1/fill/w_905,h_509,al_c,q_85,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/652c24_ca76962f8ce643efb2272d989f81aaa4f000.jpg)
BLOC DE BIOLOGIA DE 2n DE BATXILLERAT
![](https://static.wixstatic.com/media/652c24_dca72d5796e54b84bda1758856483a8c~mv2.png/v1/fill/w_86,h_63,al_c,q_85,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/652c24_dca72d5796e54b84bda1758856483a8c~mv2.png)
CURIOSITATS SOBRE ELS GLÚCIDS
Benvinguts a una nova entrada. Magdalenes, pa, pa de pessic ... estan molt rics, però sabies que estan formats per glúcids ?. Doncs tot això i molt més en el post d'avui.
Els glúcids són biomolècules orgàniques compostes principalment per carboni, hidrogen i oxigen, encara que de vegades també poden presentar nitrogen, sofre i fòsfor en la seva composició. Els més simples són les ósses o monosacàrids, que estan formats de tres a set àtoms de carboni. Una curiositat és que per detectar un glúcid amb poder reductor, es pot realitzar un assaig al laboratori. Per a això, s'empra el reactiu de Fehling, que és una dissolució de sulfat cúpric en aigua i és de color blau. Primer, se li afegeix el reactiu a les solucions de sucres i, a l'oxidar-se, els grups aldehid i cetona passaran a formar grups àcid, cedint així electrons que seran captats pels ions cúprics. Després, quan aquests ions cúprics captin els electrons despresos anteriorment, passaran a formar òxid cuprós, que és el responsable de la color vermell de l'precipitat. Per tant, podem deduir que aquest canvi de blau a vermell determinarà si hi ha presència de glúcids o no.
D'altra banda, per representar les estructures cícliques dels monosacàrids en un pla amb els seus radicals a la part superior i inferior, s'empra la Projecció de Haworth. A la següent foto s'aprecia com es cicla la D-Glucosa i passa a dir-α-D-glucopiranosa. És α perquè el -OH de l'carboni anomèric, que és el carboni 1, queda per sota de el pla, i acaba a 'piranosa' perquè els àtoms de carboni i el d'oxigen formen una estructura hexagonal. Per contra, si el -OH d'el carboni anomèric quedés per sobre de l'plànol s'anomenaria β, i si es formés una estructura pentagonal, com és el cas de la fructosa, s'anomenaria furanosa. Finalment, destacar que la formació de l'cicle es realitza mitjançant un enllaç hemiacetálico, que és un enllaç covalent entre el grup aldehid i un alcohol i que es dóna, per exemple, en la glucosa reciclada, o un enllaç hemicetálico entre el grup cetona i 01:00 alcohol com el que té lloc a la ciclació de la fructosa.
Si no estàs molt segur de com donar-li la volta a una molècula cíclica pots fer servir el següent truc. Agafa una cartolina o cartró i dibuixa els carbonis i l'oxigen. Després, clava palets en els carbonis a manera d'enllaç, i finalment, pinta els substituents amb retolador o posa-li boletes com he fet jo. Ara ja només queda donar-li la volta per veure com es quedaria. Jo ho vaig fer amb la D-fructosa, però pot fer-se amb qualsevol altra molècula cíclica.
![Fehling_edited.jpg](https://static.wixstatic.com/media/652c24_3b5670f327674d0599f6c4d2311867a2~mv2.jpg/v1/fill/w_349,h_174,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/Fehling_edited.jpg)
Font: Imatge pròpia.
![1602496984345_edited.jpg](https://static.wixstatic.com/media/652c24_f627722b585945968681d43cf3e25025~mv2.jpg/v1/fill/w_355,h_230,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/1602496984345_edited.jpg)
Font: Imatge pròpia.
![Maqueta D-fructosa ciclada](https://static.wixstatic.com/media/652c24_adb5707c4bca4a0593b0fe0a0333c414~mv2.jpg/v1/fill/w_345,h_172,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/652c24_adb5707c4bca4a0593b0fe0a0333c414~mv2.jpg)
Font: Imatge pròpia.
Quant als ósidos, si estan formats només per monosacàrids trobarem els holósidos, i si a més tenen altres molècules orgàniques en la seva composició parlarem de heteròsids. És fàcil diferenciar ambdós tipus, ja que el prefix hetero- significa 'diferent' i holo- 'tot' o 'sencer'. Tornant al tema, pel que fa als holósidos, si presenten més de deu ósses es formen polisacàrids, que al seu torn es divideixen en heteropolisacàrids i Homopolisacàrids segons si estan compostos pel mateix tipus de monosacàrids o més d'un. Si només presenta de dos a deu ósses, trobem llavors els oligosacàrids, que si estan formats per la unió de dos ósses, s'anomenen disacàrids. A més, s'uneixen mitjançant enllaços O-glicosídics establerts entre dos grups hidroxil -OH de diferents monosacàrids. Durant aquest procés s'allibera una molècula d'aigua, per aquest motiu es denomini síntesi per deshidratació.
Cal ressaltar la Prova d'el iode, la finalitat és la de determinar la presència de l'midó en una solució. S'afegeix el reactiu lugol, que és una dissolució de iode en aigua destil·lada, a la solució de midó. Els molècules de iode s'introdueixen a l'interior de l'hèlix de l'amilosa produint un efecte òptic de color blau. D'altra banda, l'amilopectina forma hèlixs molt més curtes, de manera que les molècules de iode són incapaços d'ajuntar i s'obté un color groguenc. A continuació, la solució passa a color grana, si la concentració de midó és alta pot arribar fins al negre.
![1602500705845_edited.jpg](https://static.wixstatic.com/media/652c24_25ae007c35ed43b5a37988af63f1179a~mv2.jpg/v1/fill/w_216,h_168,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/1602500705845_edited.jpg)
Font: Imatge pròpia.
Aquesta reacció és el resultat de la formació de cadenes de poliyoduro a partir de la reacció de l'midó amb el iode present en la solució d'un reactiu anomenat Lugol. A l'escalfar la dissolució de midó 'tintada', s'hidrolitza i els àtoms de iode les abandonen, de manera que el midó recupera el seu color inicial transparent-groguenc.
Per acabar, en l'esquema podeu acabar de veure la funció de cada glúcid i la relació dels diferents tipus d'enllaços O-glicosídics amb els disacàrids.
Ens veiem a la propera entrada. :-)
![Esquema glúcidos](https://static.wixstatic.com/media/652c24_cb88341267844b979d04e6649c72c9b5~mv2.png/v1/fill/w_745,h_521,al_c,q_90,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/652c24_cb88341267844b979d04e6649c72c9b5~mv2.png)
Font: Imatge pròpia.
Informació obtinguda de l'temari i d'apunts de classe.