ACTIVITATS.

2. En què es diferencien els termes citocinesi i cariocinesis?

La citocinesi és la separació física de l'citoplasma en dues cèl·lules filles durant la divisió cel·lular, i es produeix a la fi de la telofase. No obstant això, la cariocinesis o mitosi, és el procés de divisió de l'nucli. Com a resultat es formen dues cèl·lules filles amb el mateix nombre de cromosomes i la mateixa informació genètica que la cèl·lula mare.

3. Quines diferències hi ha entre cromàtides germanes i cromosomes homòlegs?

Les cromàtides germanes són les còpies idèntiques formades per la replicació de l'ADN d'un cromosoma, amb les dues còpies unides per un centròmer comú.

No obstant això, els cromosomes homòlegs són un parell de cromosomes amb el mateix llarg, forma i conjunt de gens, que són lliurats per progenitors diferents. Aquests s'aparellen dins d'una cèl·lula durant la meiosi.

Les cromàtides germanes són, en general, idèntiques perquè deriven d'un cromosoma original, mentre que els cromosomes homòlegs poden o no ser iguals entre si perquè es deriven de pares diferents.

4. Se sap que, en els eucariotes, cada cromàtide està constituïda per una sola molècula d'ADN. Indica el nombre de molècules d'ADN en les següents cèl·lules d'una espècie amb 2n = 6:

• Un espermatozoide: 3 molècules d'ADN.

• Una cèl·lula en metafase mitòtica: 6 molècules d'ADN.

• Una cèl·lula en període G1: 3 molècules d'ADN.

• Una cèl·lula en període G2: 6 molècules d'ADN.

• Una cèl·lula en profase de la segona divisió meiòtica: 3 molècules d'ADN.

7. Defineix els següents conceptes: període G1; cromosoma homòleg; sobrecruzamiento i haploide.

El període G1 és l'etapa compresa entre la divisió i la síntesi d'ADN. En ella, la cèl·lula duu a terme processos biosintètics de material cel·lular, fonamentalment la síntesi de proteïnes perquè la cèl·lula augmenti de mida i la formació de nous orgànuls. Algunes cèl·lules romanen en estat de repòs i no es divideixen: en aquest cas, la fase s'anomena G0 (que equivaldria a la fase G1). El període de transició entre les fases G1 i S rep el nom de punt de restricció.

Els cromosomes homòlegs són un parell de cromosomes amb el mateix llarg, forma i conjunt de gens, que són lliurats per progenitors diferents. Aquests s'aparellen dins d'una cèl·lula durant la meiosi.

El sobrecruzamiento consisteix en el trencament i intercanvi de fragments entre cromàtides no germanes que té lloc durant la fase de l'paquitè de la profase I de la meiosi. Com a conseqüència d'aquest entrecreuament, es produeix una recombinació gènica, és a dir, un intercanvi de gens entre cromosomes homòlegs.

Que una cèl·lula sigui haploide vol dir que té la meitat de cromosomes que la resta de cèl·lules somàtiques que formen l'organisme, les quals són diploides. Per tant, està formada per 23 cromosomes. Això és possible gràcies a la meiosi, ja que a partir d'una cèl·lula mare, s'originen quatre cèl·lules haploides perquè a l'produir-se la fecundació es formi un zigot diploide.

8. En relació amb la meiosi respon les següents qüestions:

• Per què es diu que la primera divisió meiòtica és reduccional?

Es diu que la primera divisió meiòtica és reduccional perquè a partir d'una cèl·lula diploide s'obtenen dues cèl·lules filles amb la meitat de cromosomes i, per tant, cèl·lules haploides.

• Quin és el significat biològic de la meiosi?

El significat biològic de la meiosi és que els gàmetes femenins (òvuls) i masculins (espermatozoides) continguin la meitat de cromosomes que la resta de les cèl·lules somàtiques perquè, quan es doni la fecundació, l'embrió resultant tingui la càrrega genètica correcta (2n ) i no el doble que els seus progenitors.

9. Compara la mitosi amb la meiosi pel que fa a:

• Tipus de cèl·lules implicades.

• Anafase de mitosi i anafase de la primera divisió meiòtica.

• Resultat de el procés.

En primer lloc, la mitosi es dóna en cèl·lules somàtiques i la meiosi en cèl·lules germinals. D'altra banda, en l'anafase de la mitosi se separen les cromàtides, mentre que a la primera divisió meiòtica se separen els parells de cromosomes homòlegs. Finalment, el resultat de la mitosi és la formació de dues cèl·lules idèntiques entre si ia la progenitora, i la meiosi dóna lloc a quatre cèl·lules haploides que són els gàmetes.

ACTIVITATS PAU

12. Descriviu els esdeveniments cel·lulars més rellevants de la profase I de la meiosi. Exposeu les conseqüències genètiques i evolutives de la profase I de la meiosi. (Opció B juny 2001)

Els esdeveniments cel·lulars més rellevants de la profase I de la meiosi són els següents. Primer, la cromatina es condensa i es formen els cromosomes, que estan compostos per dues cromàtides germanes. A continuació, té lloc la sinapsi que és un procés en el qual els cromosomes homòlegs s'aparellen entre si mitjançant la formació d'una estructura proteica anomenada complex sinaptonémico, que s'aparella cada gen amb el seu homòleg. Aquests dos cromosomes homòlegs units s'anomenen bivalent. Posteriorment, es produeix el sobrecruzamiento on les cromàtides dels cromosomes homòlegs intercanvien fragments de material genètic i queden units per aquests punts que s'anomenen quiasmes. Finalment, desapareix la membrana nuclear i els bivalents queden lliures en el citoplasma.

Les conseqüències genètiques i evolutives de la profase I meiòtica són que els cromosomes homòlegs s'aparellen i després se separen per donar lloc a dues cèl·lules filles amb la meitat d'informació que la cèl·lula mare. A més, les diferents possibilitats de repartiment en la segregació dels cromosomes parentals en la primera divisió meiòtica contribueix a la variabilitat genètica.

15. A la vista de l'esquema respongui raonadament a les següents preguntes: (opció A-juny 2001)

• Indiqueu quin moment de l'cicle cel·lular representen els esquemes dalt indicats, el que assenyalen els números, i descrigui els fenòmens cel·lulars que ocorren en A, B i C.

El moment de l'cicle cel·lular que representen els esquemes és la mitosi. Les figures A, B, C i D representen la profase, la figura I la metafase, la F l'anafase, la G la telofase i, finalment, la H la citocinesi, és a dir, la divisió de l'citoplasma.

D'altra banda, el número 1 indica un cromosoma profásico, el 2 indica els centríols i el 3 el fus acromàtic.

A les figures A, B i C té lloc la profase. A la figura A, comença la profase i es descondensa la cromatina. A la B, es produeix la duplicació dels centríols i, finalment, a la C tots dos centríols migren als pols oposats de la cèl·lula.

• Digueu si els dibuixos corresponen a una cèl·lula animal o vegetal. Indiqueu, raonant la resposta, dues característiques en què es basa.

Els dibuixos corresponen a la mitosi d'una cèl·lula animal ja que posseeix centríols, no presenta paret cel·lular i s'està dividint per estrangulació.

16. A la vista de la imatge, contesti les següents qüestions: (Opció A- juny 2003)

• Què etapa de la mitosi representa? Què indiquen les fletxes A, B i C? ¿Es tracta d'una cèl·lula animal o vegetal? Raoneu la resposta. Descriviu detalladament els fenòmens cel·lulars que ocorren en aquesta etapa.

Aquesta imatge representa l'inici de la telofase de la mitosi, ja que les cromàtides germanes dels cromosomes es troben en els pols de la cèl·lula i s'està formant l'anell contràctil per a la divisió de l'citoplasma per estrangulació.

La fletxa A indica les cromàtides, la B el fus acromàtic i la C l'anell contràctil.

Es tracta d'una cèl·lula animal, ja que no posseeix paret cel·lular, presenta una forma esfèrica i s'està donant una divisió de l'citoplasma per estrangulació intervinguda per un anell contràctil.

• Descriviu els fenòmens cel·lulars que tenen lloc en les restants etapes de la mitosi. Expliqueu quin és el significat biològic de la mateixa.

La mitosi comença amb la profase. Les cromàtides 2n comencen a condensar-se. Els nuclèols desapareixen. Els centrosomes es formen i es van allunyant cap als pols oposats de la cèl·lula. L'embolcall nuclear desapareix i es formen en cada cromàtica els cinetocors.

A continuació, es dóna la metafase. En aquesta etapa els cromosomes s'adhereixen a l'fus mitòtic mitjançant els cinetocors, que són unes estructures que es troben al telòmer. D'aquesta manera, trobem una placa equatorial. El fus mitòtic es compon dels centrosomes, els microtúbuls polars i les fibres cinetocóricas.

Seguidament, es produeix l'anafase. Els cromosomes són arrossegats cap als pols de la cèl·lula pel fus mitòtic dels centrosomes. Els cromosomes que són arrossegats són cromosomes anafàsics, és a dir, només una cromàtica de cada cromosoma de la metafase.

Finalment, en la telofase trobem ja dos jocs de cromàtides idèntiques en cada pol de la cèl·lula. La membrana nuclear i el nuclèol es formen de nou i el material genètic es descondensa.

El significat biològic de la mitosi és d'una reproducció conservativa, ja que es manté el mateix material genètic d'una generació a una altra. Pot donar-se en éssers haploides o diploides. En els éssers unicel·lulars és la manera de crear nous individus i, en els pluricel·lulars, de generar noves cèl·lules per reparar cèl·lules ferides per al creixement de l'ésser o el seu desenvolupament.

Espero que us hagi resultat útil i ens veiem en el proper post! ;-)